Can Ferrerons

La vil·la (en llatí, villa) romana de Can Ferrerons a Premià de Mar té un edifici octogonal, grandiós, d'una vàlua excepcional, amb més d'una vintena d'habitacions, que se suposa que en un primer moment va tenir un ús residencial, fins i tot, lúdic i després es va convertir per necessitat en un espai més industrial. Va ser utilitzat com a lloc de premsat i magatzem, com a lloc de fosa de metalls, i fins i tot com a necròpolis en la darrera fase. Va ser descobert l'any 2000 i excavat el 2001, encara resta pendent de ser museïtzat i obert a la visita.

L'edifici formaria part d'un gran complex d'habitatges, agrari i industrial de cinc hectàrees que va funcionar durant 700 anys. L'estat de conservació, segons els arqueòlegs, és excepcional. El fet que aquest edifici, d'uns 750 m², hagi estat tapat per la sorra i els sediments de la riera de Santa Anna durant segles ha permès que els murs de les habitacions siguin de dos o tres metres. S'han conservat uns banys privats, balnea, on encara es pot veure el sistema de calefacció que es feia servir. També hi ha una piscina per aigua freda (frigidarium),  una altra per a aigua temperada (tepidarium), una altra per a aigua calenta (caldarium) i una petita banyera.

Altres jaciments romans que destaquen de Premià de Mar són la casa localitzada al carrer de la Mercè, amb data entre els anys 75-25 a.C., o els tres abocadors excavats durant la primera fase de construcció de l'Illa de Premià (els antics Frigorífics), amb una cronologia situable entre els anys 100 a.C.-70 d.C. Cal dir que els testimonis de la presència romana en el que avui és el municipi de Premià de Mar és prou abundant: a banda dels jaciments esmentats, cal citar igualment les troballes de Can Colomer, Can Manent, Cal Metge, el Vallpremià, el Mas Foixà, el carrer Gibraltar, etc., així com també les més recents dels torrents Amell i Fontsana o les dels carrers Gran Via i Elisenda de Montcada, evidenciats durant els seguiments arqueològics d'obres duts a terme entre els anys 1996-1997.