La Fornaca de Vilassar de Dalt és un recinte arqueològic situat al municipi de Vilassar de Dalt, al
Maresme, que inclou tres forns romans dedicats a la producció
industrial de material
ceràmic de gran format: material de construcció (
ímbrex,
tègula i
maons) i
dòlies (recipients de grans dimensions).
La boca d'accés a la cambra de combustió, que permetia l'entrada de combustible, la neteja de cendres i la regulació del tir es trobà paredada. No es conserva la cambra de cocció. Va ser
excavat i documentat l'any 1949 pel Grup Arqueològic de Vilassar de Dalt, i re-excavat l'any 1981.
La cambra de combustió es troba molt ben conservada. La graella que separa les dues cambres es troba ben conservada. Sobre aquesta graella se situaven les peces a coure. Es pot observar la
base de la paret de la cambra de cocció. Va ser descobert l'any 2002, en urbanitzar el polígon industrial de Vallmorena amb el Forn 2.
És més petit que els altres dos. Té una única cambra de combustió, corredor d'entrada o præfurnium i banqueta perimetral, que delimita la cambra de combustió. Sobre aquesta banqueta
se situaven les peces a coure. Va ser descobert l'any 2002, amb el Forn 1.